La intranscendència d’aquests contes ve donada pel fet que només pretenen entretenir amb bona literatura. No aspiren a anar més enllà tot cercant déus hipotètics. L’autor ha pres la ploma tan sols per deixar-la córrer al seu lliure albir, sense sotmetre-la a cap tirania tret de l’ortogràfica. El bestiari resultant, les bèsties humanes bones o dolentes que hi apareixen, han sorgit per si mateixes i sense entretenir-se, com desitjant exposar-se a la llum pública potser amb un cert exhibicionisme, qui sap?