Conjunt de quatre relats, els dos primers ficticis, que tracten de com afectà a moltes dones del segle XIX la seva relació amb el mar. El fet que l’àmbit marí fos també un domini gairebé exclusiu dels homes, no significa que les dones no en patissin les seves vicissituds i conseqüències. Ans al contrari, quant als patiments i desgràcies que provocà, elles en foren les destinatàries finals.

Els relats pretenen reivindicar l’heroïcitat de la multitud de dones que sofriren en silenci i solitud l’allunyament, curull de perills, de pares, germans, marits i fills que solcaven l’Atlàntic embarcats en vaixells de vela que eren poc més que barques.

Els dos primers, Una veu del passat i La veritable història d’Angeleta Rosich són imaginaris, si bé basats en vivències personals meves, sobretot pel que fa a investigacions sobre els avantpassats i la marina de vela del Masnou. En el primer es posa de manifest com els arxius poden amagar coses insospitades i el segon recull la història fictícia d’una capitana de marina del segle XIX, amb un peu a Amèrica i l’altre a casa nostra.

Els dos darrers, Una família del Masnou i Marianne, són relats històrics que fan referència, el primer, a una branca de la meva nombrosa família masnovina, farcida de capitans de marina, en el qual l’únic personatge fictici que hi apareix és la cronista, i, el segon, a la meva àvia materna, bascofrancesa de naixement i masnovina d’adopció, que tingué una vida força moguda i plena d’incògnites, sobretot a l’altra banda de l’Atlàntic.